Després de destacar a la NCAA, Enoch Cheeks va arribar a Europa per convertir-se en una de les peces clau dels Windrose Giants Antwerp, a Bèlgica. En la seva segona temporada al club, l'escorta nord-americà ha assumit protagonisme tant a la competició domèstica com a la Basketball Champions League, consolidant-se com un jugador capaç de marcar diferències en totes dues bandes de la pista i situant-se entre els candidats al premi al Millor Jove de la competició.
Amb contracte fins al pròxim estiu i després d'incorporar-se recentment a l'agència BeoBasket, Cheeks conversa amb Informe Verdinegro sobre la seva adaptació al bàsquet FIBA, el desenvolupament dels joves talents i l'atractiu de la Lliga Endesa.
Des d'Informe Verdinegro volem agrair a Edi Sinadinovic, agent del jugador, les facilitats donades per poder dur a terme aquesta entrevista.
Després de posar punt final a la teva etapa universitària a la NCAA, vas arribar a Bèlgica per jugar amb els Giants Antwerp, amb els quals vas guanyar la lliga, la copa i el premi al Millor Defensor en la teva primera temporada. Què és el que més et va costar a l'hora d'adaptar el teu joc al bàsquet FIBA?
Els espais i el físic. El joc és més col·lectiu, hi ha menys espai per jugar simplement l'un contra un i has de defensar en cada possessió. Vaig haver d'aprendre a jugar més sense pilota i a confiar en el sistema.
Molts joves escolliu la BNXT League com a primera experiència professional. Què té aquesta competició per atraure tant de talent jove?
Tens minuts reals i responsabilitats des del primer moment. No es tracta només de seure a la banqueta i mirar. Jugues contra bons equips, molt físics, també disputes partits europeus i, si treballes de valent, la gent es fixa en tu.
Has jugat tant de base generador com d'escorta finalitzador. En quina posició et sents més còmode a la pista?
D'escorta, sens dubte. És on em sento més còmode: anotant, defensant, capturant rebots i jugant sense pilota. Puc portar la pilota i generar joc quan l'equip ho necessita, però la meva millor versió és com a escorta.

Has decidit fer un pas endavant en la teva carrera incorporant-te a BeoBasket. Què representa per a tu aquest canvi i com valores que una de les agències més importants del bàsquet europeu hagi decidit apostar per tu?
N'estic molt agraït. És una gran agència i saber que creuen en mi significa molt. Tot i això, no canvia la meva manera de treballar. He de continuar demostrant el que puc fer cada dia.
En una entrevista recent al mitjà belga Het Laatste Nieuws, vas explicar que aquest estiu vas rebutjar ofertes econòmicament superiors. Quins motius et van portar a continuar a Anvers?
Volia quedar-me un any més per mostrar més facetes del meu joc, amb un entrenador que confia en mi i en qui jo també confio. A més, m'encanta la ciutat d'Anvers: és molt diversa i acollidora. Això va tenir molt de pes en la meva decisió, no només els diners.
Comparteixes vestidor amb Youssef Zagdoud, que amb només 16 anys ja està entrant en la dinàmica del primer equip. Des d'un mitjà vinculat a una pedrera històrica com la del Joventut de Badalona sempre seguim de prop aquests casos tan precoços. Què és el que més et sorprèn d'ell quan t'hi enfrontes als entrenaments i fins on creus que pot arribar?
La seva predisposició per aprendre. Sí, té habilitat i sí, té talent, però sempre està disposat a aprendre dels altres jugadors. Encaixa perfectament en el grup i això no és gens fàcil amb només 16 anys.

Cada vegada més joves talents europeus marxen a la NCAA atrets per l'impacte econòmic del NIL. Després d'haver conegut tots dos mons de primera mà, com veus aquest fenomen i què creus que haurien de fer els clubs europeus per competir amb aquest atractiu?
Ho entenc. Els diners són reals i, per a un jugador jove i la seva família, és molt difícil rebutjar una oferta així. Però Europa t'ofereix experiència professional, minuts reals contra jugadors formats i un camí clar si t'ho guanyes. Els clubs d'aquí han de continuar donant oportunitats reals als joves i oferint-los minuts de veritat.
Aquesta és ja la teva segona temporada als Windrose Giants Antwerp i el teu contracte acaba el pròxim 30 de juny. Et planteges renovar amb el club o creus que ha arribat el moment de provar sort fora de Bèlgica?
Ara mateix estic centrat en aquesta temporada. M'encanta Anvers i estic agraït per tot el que tinc aquí. Quan arribi l'estiu, m'asseuré amb el meu agent i la meva família i prendrem la decisió correcta.
En aquesta segona temporada a Anvers se't veu amb molta més jerarquia i confiança a la pista, assumint responsabilitats en els moments decisius. En quins aspectes sents que has madurat més com a jugador des que vas arribar a Europa?
En la confiança i en la presa de decisions. L'any passat simplement intentava encaixar. Aquest any llegeixo millor el joc, estic més tranquil en els moments decisius (crunch time) i confio plenament en la meva defensa i en la feina que faig.
Aquesta temporada esteu competint a la Basketball Champions League i us enfronteu a clubs històrics com l'AEK d'Atenes. Per les teves característiques físiques i la teva capacitat defensiva, el teu perfil podria encaixar molt bé a la Lliga Endesa. És Espanya una destinació que t'atrau de cara al teu pròxim pas professional?
Espanya és una gran lliga, tothom ho sap. El nivell, l'afició, la història... és una competició que et genera respecte. Ara mateix estic centrat a Anvers, però si en el futur arriba l'oportunitat adequada, estaria obert a valorar-la.



