L’ASISA Joventut té al davant una oportunitat d’or per tornar a aixecar un títol oficial, aquesta vegada amb la Supercopa Endesa disputada a Badalona. A la primera semifinal s’enfrontarà al Baskonia, botxí dels verd-i-negres en les eliminatòries dels últims anys. A l’altra banda del quadre, València i Barça es veuran les cares en una nova edició de la final de l’ACB de la temporada passada.
L’últim títol de la Penya
El conjunt badaloní no guanya cap trofeu des de fa 18 anys, concretament des del 2008, quan va aixecar la Copa del Rei i la ULEB en una mateixa temporada. Aquella generació, amb Ricky Rubio, Rudy Fernández i Pau Ribas al capdavant, tots tres formats al bressol verd-i-negre, va protagonitzar l’última gran època del club. Una generació que, tot i quedar lluny de l’èxit històric de la plantilla del 1994, va tornar a portar títols importants a Badalona i va deixar una empremta inesborrable en la història de la Penya.
Des d’aleshores ha passat molt de temps, i el rumb i els objectius del club verd-i-negre han canviat. Després d’aquella època daurada de finals dels anys 2000, l’ASISA Joventut va travessar un llarg desert, marcat per greus problemes econòmics, fins al punt de quedar a les portes de la desaparició. Nico Laprovittola, un dels salvadors d’aquella temporada després d’arribar el gener del 2018, ha tornat enguany al club, aclamat per una afició que no ha oblidat la gran empremta que va deixar durant la seva etapa a Badalona.
A partir d’aquell moment, el club va créixer i es va consolidar a la zona noble de la Lliga ACB, classificant-se per a la Copa del Rei i els play-offs, una fita que s’ha acabat normalitzant, però que requereix molta feina.

Oportunitats fallides
Una bona part de la massa social del club ha pogut gaudir de les millors temporades, aquelles en què fer un bon paper a Europa era habitual i l’afició podia gaudir d’una gran plantilla. Els més joves, en canvi, han conegut l’altra cara de la moneda: partits de prèvia de la BCL en indrets perduts d’Europa, eliminacions a les primeres rondes de l’EuroCup o derrotes a la Copa del Rei quan tothom pensava que aquell havia de ser l’any.
Entre aquestes decepcions, cal destacar l’eliminació contra l’Ulm a casa el 2022, el tap d’Abromaitis a Parra a la Copa de Badalona o la derrota a l’eliminatòria contra l’AEK, que ens va deixar a les portes d’una Final Four que semblava a l’abast.
Enguany sembla que sí
Amb la renovació de bona part del bloc —entre altres, la continuïtat de Ricky Rubio— i els fitxatges il·lusionants d’Ellis, Ndiaye i Lapro, tot fa pensar que les opcions de guanyar un títol 18 anys després han augmentat.
La primera gran prova és aquesta Supercopa a casa, amb més de 3.000 penyeros a les graderies. Caldrà veure si l’equip respon al suport de la seva afició i si els més joves poden veure com el club aixeca el primer trofeu de les seves vides.



